Per fi, després d'esperar gairebé un any, m'he pogut comprar la panificadora ( como no la del LIDL buena, bonita i barata) i ara casa meva s'ha convertit en un obrador de pa, faig producció massiva de pa, fins al punt que no nestic segura d esi la maquina infernal aguantarà el meu ritme, més que res perque a les intruccions deia clarament que no era per a ús industrial... i jo l'estic machacant, no li dono repós.
Bé al cas, les primeres practiques les vaig fer amb els paquetets preparats del Lidl que només necesiten aigua, pero de mica en mica he anat perfeccionant la tècnica i he trobat algunes pagines amb receptes interessants:
El club de la maquina del pan.
Gastronomia & Cia.
Receptes de pa.
Ser un expert en farina.
Total que estic mes feliç que un anís amb la meva producció casolana-industrial de pa... algú en vol??
Industrial és una definició que es queda curta per definir el que tu estàs fent, crec..;)
ResponEliminaSi que està bo, si, el pa!! Però en casa del herrero, diuen que cuchara de palo, pues en casa de la Nuri, poco pan aun con la panificadora:P:P:P
Petons de la tata!!
jo en vull, que necessito superar la depre...
ResponEliminahola! ets la meva víctima de la bufandarra, a canvi de la bufandeta que t'estic fent i que m'està costant sangre sudor y lágrimas a veure si em cau una barreta d'aquest pa que promet tant!! jejejejeje!!!
ResponEliminaEi bufandarrerra!!! I tant que en tindras un de pa, el dia de l'entrega te'n porto un de sencer per a tu soleta, aixi teixiras amb més il.lusió!!!
ResponEliminaN
m'apunto això del pa!! ja tinc el tema a punt, només una pista: estic SATURADA de colors!!!
ResponEliminaBerita Online
ResponElimina