Mantega feta a casa

Hi ha coses que la majoria de vegades comprem per inèrcia, el fet de replantejar-me el que consumim a casa m'ha obligat moltes vegades a pensar si realment necessito el que compraria per impuls enlloc de demanar-ho o de buscar la manera de fer-ho jo mateixa.

Això m'ha passat amb la mantega, és d'aquelles coses que penses que és complicat i resulta que en qüestió de 20 minuts la pots fer tu mateixa. L'avantatge és que no porta cap conservant ni additiu, només nata. El resultat, espectacular, senzill i amb només un ingredient.

Us he fet un tutorial per si voleu provar la recepta, no us en penedireu.

Necessiteu:

-Nata per muntar amb un percentatge de greix superior al 30%
Per cada 500 ml de nata surten uns 200 g de mantega, feu les proporcions segons el que necessiteu.

-Bol per batre la nata.

-Batedora de barnilles, si és elèctrica es va molt més ràpid que amb la manual i si teniu un robot de cuina ja no us dic.

-Colador o drap per colar

-Recipient per posar la mantega i tapar-la.


Recepta:

Posem la nata a un bol i la batem fins que ens surt nata muntada, seguim batent fins que es separa el suero del greix i queda com un formatge fresc.



Colem per separar la mantega del suero, jo ho fet amb el colador de la centrifugadora d'enciam i crec que a la propera ho faré amb un drap per embrutar menys.



Apretem amb les mans per acabar de treure tot el suero, quan menys en quedi, més dies ens aguantarà.



La posem en un recipient i la tapem sense que entri aire, això també ajudarà a que es conservi millor, a les receptes que he vist ho tapen amb film, jo he fet servir la tela encerada que tinc per no gastar plàstic.



Voilà, ja teniu mantega feta a casa en menys de 20 minuts i deliciosa, si us agrada hi podeu afegir sal o herbes aromàtiques o fins i tot ratlladura de taronja o llimona. A mi m'agrada la mantega amb gust de mantega, així que no hi he posat res.



Ja tinc mantega per esmorzar aquesta setmana, deliciosa i feta a casa.

Arreglar un punt oblidat

 

No hi ha res que em fàci més ràbia que adonar-te que t'has deixat un punt sense teixir sis passades més avall, i menys quan téns pressa per acabar.

 

Com que no estava disposada a desfer perquè em representa molt temps he decidit fer un apanyo dels que colen.

En aquest cas tinc una trena de 2x2 punts i m'he oblidat d'un dels punts de la trena, crisi, perquè és una part important i que es veu.



El truc és desfer la columna del costat fins al punt que m'he oblidat de teixir  i aguantar els dos perquè no vagin més avall, aquí he fet servir un ganxet i una agulla llanera, però podeu fer servir marcadors en forma d'imperdible que també van molt bé.



Després vaig recollint els punts un a un però deixant llana per a poder pujar la columna del costat, és a dir reparteixo el fil que tinc (que és el d'un punt) per a que m'arribi per a fer els punts de les dues columnes.


 

Un cop he pujat una columna, pujo la segona i Voilà, hem arreglat el nyap sense desfer les sis voltes.
Si ens hi fixem bé, els punts queden més estrets però és el preu de no desfer, tot és valorar us compensa o no en aquest cas a mi sí que m'ha compensat.

  

 Què us sembla? Fa el fet oi? 
Ja em direu si us ha sigut útil. 

Banderoles i coixins

Aquesta temporada a la botiga ens hem animat a incorporar teles i patrons de costura així com classes.

Hem transformat la part de dalt de la botiga on abans féiem els cursos de punt i ara s'ha convertit en un taller de costura en tota regla.

Per decorar-lo vàrem decidir fer aquests coixins i les banderoles, així l'espai queda més acollidor.






Vaig fer els patrons de zero , dibuixant sobre paper de manila i afegint el centímetre de costura.


Si us animeu a fer-vos el conjunt, venem el kit a la botiga, podeu comprar la tela i els patrons a  IFIL




Per les banderoles vaig fer servir un assortit de teles i un biaix gris. Qué us sembla?


Es pot viure sense plàstic?

Últimament m'ha agafat la febre del Zero Waste, des de sempre hi ha hagut coses que no m'agradaven de la quantitat de plàstic que entra i surt cada dia de casa, però ultimament m'he posat ferma i m'he plantat.

Estava farta de les bosses de plàstic de la fruiteria, que per dues mandarines et fan posar una bossa per que si no no les poden pesar, farta dels paquets de pernil o formatge del súper o l'enciam empaquetat.

El pitjor de tots aquests envasos és que els fas servir per portar de les coses de la botiga a casa, és a dir, la seva vida útil és de 15 minuts. Em sembla descompensat ja que després s'ha de dedicar una energia a reciclar tot això.


Fa temps vaig topar amb aquesta notícia : 4 años sin generar basura.

Em va fer reflexionar, a casa de moment estem llençant una mitjana d'una bossa de plàstic al dia i vaig pensar que seria gairebé impossible assolir el nivell d'aquesta noia, però tot és començar.

Una altra cosa que també em sembla una font de plàstic evitable són les fregalls de la cuina, a casa no tenim rentaplats, per una questió d'espai i també per una questió ecològica, apart a mi em relaxa fregar els plats. Freguem a mà i per tant es fa cada dia, els fregalls acaben sent una font de plàstic que no tinc clar si es pot reciclar o no.

Així que l'altre dia vaig topar amb aquest patró i em vaig decidir a provar de fer els fregalls de la cuina amb cordes que tenia per casa.

Es fa amb ganxet i és molt fàcil i ràpid, tot i que la corda sempre és una mica més tosca de treballar, però un cop s'acabi la seva vida útil, és compostable.









                               Li vaig afegir un agafador per penjar-lo quan estigués humit.






Us adjunto també un petit gràfic per a que us en pugueu fer un, jo he fert servir una corda d'espart i un ganxet de 5mm. Es fa a punt fals elàstic, és a dir fent punt baix però agafant només la baga del darrere.






Si voleu veure més idees he fet un board a Pinterest sobre Zero Waste.

Què us sembla? USanimeu a fer-vos-en un? Quines altres maneres teniu vosaltres de no fer servir plàstic al vostre dia a dia? Doneu-me idees!


SLOW WARDROBE: TUTORIAL: Afusellar roba.

Hi ha vegades que veus una tela t'enamores i ja saps què cosiràs amb ella. Això mateix em va passar amb aquest voile de cotó orgànic, estampat subtil i perfecte per un top d'estiu.
Quan tinc una peça d'aquestes que m'escau i a més és cómode no puc deixar de posar-me-la tant que al final és gairebé malaltís. M'he passat mig estiu amb aquest top i uns shorts i ja era hora de tenir una alternativa igual de cómode i una mica més moderna.

Apart, havent fet la carrera de Disseny de Moda, sempre he tingut el cuquet de fer-me el meu propi armari, vestir els meus dissenys i tenir peçes bones que em durin temps.

Ja que fa uns mesos vaig llegir un  parell de posts d'en Tom of Holland sobre el concepte 
SLOW WARDROBE
 que em van fer reflexionar, els podeu llegir aquí el primer i aquí el segon.

Així que vaig decidir afusellar el top que tinc i fer-me'n un d'igual.

I què vol dir afusellar?
Afusellar és extreure el patró d'una peça ja feta.
I perquè fer això i no fer un patró nou?
Perquè si una cosa et queda bé, està ben feta i t'afavoreix el millor és fer-la igual. D'altra banda és més ràpid que fer el patró de zero. En aquest cas per fer-me una peça que ja m'agrada amb un estampat molt més bonic i modern.

I això d'afusellar peçes de roba, no és copiar ?
Normalment es considera còpia quan t'apropies d'un patró d'un altre per fer una producció gran i lucrar-te amb la seva venda. De fet les marques de consum massiu ténen el mal costum de fer-ho, i bastant habitualment compren o directament treuen el patró a ull de peçes de marques més cares per fer dissenys calcats. Des del meu punt de vista si és per "consum propi" no hi ha còpia ja que no se'n lucra ningú.

Com s'afusella una peça?
Es tracta de col·locar la peça com si la volguèssis planxar tota girada com un mitjó (amb les costures cap enfora) i dibuixar-ne la silueta per obtenir el patró.
Cal afegir-hi 1centímetre tot al voltant per fer el marge de costura.

Jo vaig fer servir el mateix paper plegat pel mig i a la dreta hi tenia el davanter del patró i a l'esquerra la meitat de l'esquena.
Així podia reaprofitar el lateral i el baix i només havia de modificar la part de dalt del patró.


 Després vaig colocar el patró al recte fil de la tela per tallar totes les peçes i vaig buscar un fil que s'adigués amb els colors del teixit.


Per últim vaig tallar les peçes que fan de vistes amb un voile antic molt finet que tenia a l'stash, per a que  transparentés, ja la tela és molt fina.


Per mi, poder cosir la meva pròpia roba fa que disfruti del procés i a la vegada del resultat, em fa valorar més el que tinc i pensar-me dues vegades si necessito tenir molta roba o no.

Poder crear el meu Capsule Slow Wardrobe em fa sentir empoderada i a la vegada creativa. Es una manera de crear la identitat de la teva imatge, dissenyar la peça per a que sigui perfecta per a tu, en comoditat, funcionalitat i estètica.

Tutorial ebook

M'agrada molt llegir tot i que no ho faig sovint, de fet a la meva llista de propòsits sempre hi tinc la lectura com a tema pendent.

Tinc dues amigues que llegeixen molt, jo sóc la que teixeix molt i llegeix poc.

Com que estan entestades a que canvii d'hàbits, una d'elles em va deixar en usdefruit un ebook per a poder llegir mes en ruta, m'encanta que em deixin coses ja que és barat i zero waste.

Venia amb una funda que no m'era pràctica i vaig decidir fer-me'n una a mida perquè no en trobava que m'agradèssin, i les que m'agradaven eren cares.

La tela rosa va ser un regal de ma germana però en podeu trobar similars a La Casa del Retall, la tela de dins és de la nova col.lecció de teles d'IFIL, la resta, entretela i gomes ho podeu trobar a Casa Fèlix i el plàstic a Raima.

Us deixo un tutorial de com es pot fer una funda amb qualsevol mida d'ebook.


TUTORIAL FUNDA EBOOK


MATERIAL:
Tela exterioir, abuatada 24 x 32 cm 
Tela interior 24 x 32 cm
Entretela gruixuda 24 x 32 cm
Plàstic dur (interior) 24 x 32 cm 
Goma elàstica 55 cm


Aquestes mides varien segons la mida de l'ebook però com que el meu és gran crec que amb el material que poso n'hi ha suficient per qualsevol ebook.


Primer de tot el que jo faig i que he trobat que em va molt bé és projectar (a la carrera li déiem així) dibuixar com vull que sigui la funda amb les característiques que ha de tenir per a que funcioni be.



Marcar el patró en paper de manila i afegir-li 1cm de costura al voltant.

Tallem dues peçes interiors amb el patró que hem fet.

Tallem la peça exterior marcant el patró i deixant dos centímetres enmig per a que faci de llom.


Coloquem la goma que subjectarà l'ebook amb agulles i la cosim reforçada.
 


Tallem dues peçes de plàstic de la mida de l'ebook (sense centímetre)


Cosim la peça interior amb l'exterior amb el dret génere encarat, i girem.

Tallem la tela sobrant.

Girem i coloquem a dins els plàstics transparens per reforçar.
Afegim un viu per polir la tela que es veu entremig.

Voilà, molt millor.

Així és com queda un cop acabada, jo n'estic molt satisfeta.

Per llegir amb la mateixa goma de tancar es subjecta la tapa.

Si us en voleu fer una i teniu dubtes, podeu consultar als comentaris del post i m'encantarà veure-les.

Yarnbombing en la Fundació Joan Miró


Después de un mes de preparativos, estoy muy orgullosa de poderos enseñar el resultado del Yarnbombing que hicimos con IFIL en la Fundació Miró.

Con motivo de la World Wide Knitting in Public Day aka WWKIPD empezamos la semana (o el mes) de las mega actividades de tejer en público. Por ello decidimos junto a la Fundació Miró hacer un proyecto en común que integrara las facetas artísticas y knitters. Esto sirvió para presentar en sociedad la nueva estructuración de la exposición permanente y una de ellas es la téxtil, ahí es dónde entrabamos nosotras.

El objetivo era inundar la Fundació Miró de tejedoras y forrar de lana fachada, árboles y esculturas.

Así que nos juntamos el pasado sábado para pasar una mañana de lo más crafter.

Habíamos hecho convocatoria des de la tienda para recoger muestras y estamos muy contentas con el resultado y lo mejor es que nos llegaron maravillas cómo ésta, mirad éstas burbujitas de ganchillo,no os encanta cuando el ganchillo y el amigurumi se funden?




Juntamos piezas más grandes y las trabajamos desde el suelo para poder forrar después en la fachada.




Cómo soy una lianta, conseguí engañar a los visitantes que habían venido a ver la exposición para que colaboraran con el Yarnbombing, me encanta la foto de esta família al completo tejiendo.




La escultura: Personatge tampocó se escapó del tuneo lanero.




Para mi, la favorita es esta escultura que se titula: Dona asseguda en una cadira i un nen del 1967, quedó fantástica.




Y así es como luce la fachada de la Fundació Miró ahora mismo, si lo queréis ver en directo no tardéis mucho ya que el 28 de Junio lo retiraremos para mandar todas esas mantas a una ONG.





Podeis ver más fotos aquí.

Si quereis ver todas las actividades que hacen este mes echad una ojeada aquí :