festes i regals

Com cada any, en aquesta època ens tornem bojos i començem a comprar sense parar; fet amb el qual aconseguim dues coses, la primera polir-nos tota la paga doble de Nadal i la segona acabar comprant a última hora perquè ningú es quedi sense regal. Al final acabes a les dotze de la nit al Corte Inglés mirant uns joierets en forma d'armari neoromàntic que segur que tothom odiarà com a regal però que per a sortir del pas no està tan malament, i com que et fan mal els peus de caminar tot el dia, has fet quaranta cues per a pagar i portes vint bosses que pesen doncs penses, mira, no està tan malament, hi pots posar les joies... el que passa és que una capsa de sabates vella faria el mateix servei i no t'hauria costat ni un duro, però homeee no quedaries gens be regalar-li a la teva cunyada, això és el que anomenem esperit nadalenc!!! Com que treballo en una botiga, porto quinze dies aguantant cues eternes de gent emprenyada perquè hi havia cua i ells no eren els primers, gent que ha volgut comprar els regals una setmana abans de reis i que si no troben la tassa que venien a buscar es queden una sucrera i si tampoc queden sucreres es queden unes meravelloses estovalles individuals que no tenen res a veure amb el que venien a buscar però amb l'embalum que fa la capsa i un paper ben bonic ja serveixen com a regal de Reis, i si no troben les estovalles AI!! llavors demanen el full de reclamacions, jo ho entenc, es que no hi ha dret!! Fer trenta minuts de cua i al final ser incapaços de trobar alguna cosa per embolicar, és molt injusta la vida... Aquest any han sortit moltes iniciatives anticonsumisme amb les quals em sento identificada, com consume hasta morir o antinavidad que posen el seu gra de sorra a aquestes conductes socials dignes d'estudi. Daltres articles proposen un consum responsable, com navidad ecológica o anticonsumismo salvaje. De fet si s'estudiés quines consequències tindrà això a la nostra civilització dubto que s'hi trobi algun aspecte positiu. D'altra banda em plantejo que en pensaran de nosaltres les persones que d'aquí a dos-cents anys estudiïn les nostres pautes de comportament, probablement pensaran que érem una societat alienada completament de les relacions interpersonals que només sap demostrar afecte mitjançant els entorns virtuals i el consumisme compulsiu, vaja una mica depriment no??